Breudwd Welsh Prose 1300-1425
Cymraeg

NLW MS. Peniarth 10 – page 29r

Ystoria Carolo Magno: Chronicl Turpin

29r

eb·y feracut. a duw mab. a duw yspryt glan. tri duw ynt yr
hyn nyt gwir namyn ỽn duw. Nyt uelly eb·y rolant. vn
duw trin·dawt a ỽynagaf. i. y ti. canys vn yw a thrindawt
Canys y teir persson. vn dragywydolder ynt ỽn gyuartal  ̷+
wch. Y ryw yssyd yn|y tad; vn ryw yn|y mab. vn ryw yn yr
yspryt glan. Yn|y perssoneu y|mae priodolder yn eu dwywo  ̷+
lyaeth y mae ỽnder yn|y medeant yd adolir ỽn gyffelybr  ̷+
wyd Trin·dawt duw ac ỽn·dawt a adola yr egyleon yn nef
a thri a weles eỽyream ac ỽn a adoles. Dangos ym eb y
cawr pa furyf y gallei tri bot yn ỽn. Mi a|e dangossaf yt
eb·y rolant drwy ddyneawl greadurieit. Megis y|mae tri+
pheth yn|y delyn pan ganer. nyt amgen keluydyt. tanneu.
a dwylaw ac ỽn delyn yw. mal hynny y|mae tri pheth yn duw
tat. a mab ac yspryt glan. ac eissyoes vn duw. Ac val y|m+
ae tri pheth yg kneuen yr almawnt nyt amgen Risclin.
a blisgin. a chnewillin. ac vn almand yw. val y|mae teir per+
son yn duw ac vn duw. Yn yr heul y|mae tri pheth. gwynder
a goleuat a gwres ac eissyoes vn heul yw. Yn olwyn y ỽenn
y|mae tri pheth. both. ac a·daned a chamegeu* ac eissyoes ỽn
olwyn yw. Ynot ty hun y|mae. tripheth. corf ac aelodeu ac
eneit ac eissyoes vn dyn wyt. Velly y dywedir trindawt
ac ỽn·dawt yn duw. heb·y feracut yr awr honn y dyallaf i.
bot duw yn dri. ac yn ỽn. Pa furyf hagen y genis tad
y mab. mal y kedernhey di. ny|s gwnn. A gredy di eb·y|rola+
nt ry wneuthur o|duw adaf. credaf eb y cawr. Megis y bu
duw heb anedigaeth na dechreu idaw. val hynny y gallawd
bot mab idaw ỽal y|mynnawd ỽal na aill dyn y dywedut kyn
amsseroed. Da yw gennyf a dywedy eb y cawr. Pa furyf y ga  ̷+
llei. ym wneuthur yn dyn yr hwnn a oed duw kwbyl mae anw+
ybot ym. Er y hwnn a oruc nef a daear eb·y rolant ac a greawd
pob peth o dim. hwnnw a wnaeth y ỽab yn dyn yn|y wyry heb
neb ryw gyt dyneawl. namyn o|e gyssygredic yspryt ef. hynny
yssyd ryued gennyf eb y cawr. Pa delw y genit.  p heb gyt
knawt val y kedernhey di. oỽyn y wyry. Duw eb·y rolant yr
hwnn a oruc adaf heb neb ryw gyt dyn arall. a oruc yw uab
eni heb hat dyn arall. ac ỽegis y ganet ef o duw dat heb ỽam
velly y ganet ynteu o ỽam hep dat dyn. y ryw anedigaeth
hwnnw a weda y duw. kelwyd. mawr yw gennyf a dywedy eb y
cawr. geni o wyry heb gyt gwr. Yr hwnn a dyc y pryfyn yn|y sa 
ac a wna llawer o genedloed o byscawt a llawer o adar a gwen+
yn a nadred heb gyt gwrw a eill bot etiued vdunt hwnnw a